Reflexió de 1º batxillerat.

Bé, aquest any ha sigut diferent, per aixina dir-ho. Al començament la meua vida era prou normal, fins que en un xicotet període de temps tot va donar un gir de 180º.

Parlant del curs... al principi estava realment atemorida, sabia que aquest any anava a ser dur i per tant tenia claríssim que havia de treballar el doble. Sincerament, aquest curs ho he passat prou mal, ha sigut un estrés continu, que si examens cada setmana, que si treballs... ha sigut un infern, i encara que desitjara que arribara el cap de setmana, no servia per a res, ja que em pense que pocs caps de setmana em tingut sense haver d'estudiar. Però com en totes les coses, poc a poc, et vas acostumant i adaptant a eixe ritme.

Respecte a la meua vida personal podria contar un milió de coses, ja que m'han passat infinitats, tan bones com roïnes. Les roïnes m'han servit per a aportar-me més experiéncia front als problemes, i a les situacions, les bones m'han ajudat a eixir dels foraets en els que m'havien enfonsat les roïnes. Però a pesar de les males situacions que he viscut en aquest any, no el canviaria, pues he conegut a persones que avui en dia son realment essencials, i a donar-me conter de les que ja ho eren, que ho fossen més.
Quan va començar l'any em vaig dir: "afora els problemes, tots els moments roïns es queden tancats en el 2009, aquest es un nou any". I així ho vaig fer, les experiencies roïnes cal deixar-les a un costat, o es més, en el passat, i m'he donat conter del que realment importa es el present, el que vius actualment, en les persones que si t'estimen i que tan sols volen el millor per a tu.

Ara que pràcticament ha finalitzat el curs, puc dir, que aquest any em marcarà fins l'últim dia de la meua vida, i que serà un dels més importants en tots els sentits.

Nit de San Joan.

Sant Lluc narra en el seu Evangeli, que María, en els dies següents a l'Anunciació, va anar a visitar a la seua cosina Isabel quan esta es trobava en el sext mes d'embaràs. Per tant, va ser fàcil fixar la solemnitat del Bautista en l'octau mes de les candeles de juny, sis mesos abans del naixement de Crist. Des de llavors es va assenyalar esta nit com la de Sant Joan, molt pròxima al solstici d'estiu que ha heretat una sèrie de pràctiques, ritus, tradicions i costums els orígens de la qual són immemorials en tot Europa i s'han estés per molts pobles d'Amèrica. El paradoxal de l'assumpte és que el 24 de juny se celebra la data del naixement de Sant Joan el Baptista, que en realitat no hauria de festejar-se perquè el dies natalis dels sants sempre va ser el de la mort.

En l'Evangeli de Sant Lluc es compte que son pare, el sacerdot Zacarías, havia perdut la veu per dubtar que la seua dona, Isabel, estiguera en cinta. No obstant això en el moment de nàixer Sant Joan la va recuperar miraculosament, com se l'havia predit l'àngel Gabriel.

Desbordant d'alegria, la tradició religiosa diu que va encendre fogueres per a anunciar a parents i amics la notícia. Quan segles després es va cristianitzar esta festa, la nit de San Juan.

Es un dia que tot el món espera impacient, ja que es un dia de gran festa. Et reunixes amb els amics i hi ha un ambient molt cómode, no hi ha ningú que estiga en sa casa, tots estan al carrer.
La celebració consistix principalment a fer una foguera el més gran possible i portar quanta cosa vella tingues i et vullgues desfer d'ella, eixa és la nit perfecta per a això, també recolzar fer els rituals tradicionals i sobretot passar-ho bé.

Realment, jo no coneixia aquesta festa, sabia que un determinat dia la gent baixava a la platja a encendre fogueres. Fins que un dia Anna es va quedar al meu apartament i va sugerir baixar a la platja a vore l'ambient. Des d'eixe dia espere eixa nit amb ganes, i este any encara més, ja que extressada pels exámens, no veig la llum del sol des de fa mil

Vinga ànim xics, que tan sols queden quatre dies!

Diccionari per occiosos.

Gent

Al llarg de la teua vida vas coneixent a gent, gent que et fa riure, gent que et fa plorar, gent que només vol el millor per a tu, gent a la que li tens afecte, gent bona i gent roïna, gent en la que tens una bona amistat, gent en la que has passat el millors moments, gent que es preocupa per tu, i gent que intenta fer-te mal.

Tans sols tinc de disset anys, i he conegut a tots els tipus de persones que he descrit, i encara que me quede per coneixer moltíssimes més, no m'arrepentisc de les experiéncies viscudes en totes elles. Les roïnes m'han fet més forta i m'han ensenyat moltes coses i les bones, les que devéres m'importen i les que es preocupen per mi son les que necessite que estiguen al meu costat dia tras dia.

Ja s'apropa...

Està ahí, a dos metres davant nostre, podem notar la caloreta, podem sentir eixe ambient estiuenc. No ens queda res, tan sols dos setmanes, encara que estiguen carregades d'exàmens, per a alçar-se del llit i no saber en que dia vius, per a tindre tot el dia lliure, per a no tindre que tocar un sol llibre i poder estar en la platja o en la piscina tranquil·lament.

L'any passat, a un mes de l'estiu, la marca de cervessa Estrella Damm va fer un anunci rodat a Formentera. Narrava una minihistòria d'uns amics mentre sonava de fondo una caçò. Eixa cançò va ser reconeguda com la cançò de l'estiu, es d'eixes típiques cançons que quan l'escoltes una vegada estás tot el dia tararetjant. El títol era: Summercat.

Bé, l'altre dia estava mirant la tele i de sobte va apareixer un anunci similar, però amb una música i història diferent. La primera vegada vaig pensar: Vaja, en lo bonico que era el de l'any passat... I sense donar-me conter vaig estar tota la vespra amb la cançoneta. Así us la deixo, espere que us recorde tant a estiu com em recorda a mi:




"A veces lo que buscas está tan cerca, que cuesta verlo"

El comportament a classe.

El comportament esta lligat a l'educació i aquesta es la regla básica que s'ha de mantindre a classe, encara que la majoria dels cassos no es possa en pràctica. Un bon comportament vol dir un saber estar, i hi han diferentes regles d'educació.

Intentaré fer-ho en ordre, es a dir, tal com va trascurrint la classe. Una vegada entra el professor/a, cada alumne s'ha de sentar al seu seient i permaneixer en silenci. Es condidera una falta de respecte que el professor/a entre i els alumnes estiguen: uns jugan, altres en roglet parlant i altres s'han anat a beure, es una de les normes que menys es compleix.

La norma més esencial, desde el meu punt de vista, es l'atenció, quan un professor esta explicant matèria, es una falta de respecte molt greu, pues a tots ens agrade que ens escolten quan parlem. Ja no sols perque estas desconcentrant al professor i no t'estas enterant, sinó perque també arribes a molestar als teus companys, i aquestos si s'interessen per la classe.

Una altra falta de respecte es alçar-se a meitat classe o bé a contar-li alguna cosa al teu company/a o bé a tirar alguna cosa a la basura. Encara que aquesta última molts professor no li donen importància, tan sols hi ha que preguntar si ho poden fer, igual que passa quan es necessita anar al bany.

Si es vol preguntar algun dubte o donar algun tipus d'informacció es deu alçar el braç i només quan el professor/a et done permís podrás parlar. Si tot el món parla al mateix temps, es fa un soroll insoportable, i al cap i a la fi, no s'enten res.

Quan et dirigeixes cap al professor/a tens que tindre educacció, es a dir, el professor/a no es com un "colega" més. Aquesta norma també s'aplica als alumnes, es a dir, entre company i company, pues tots em de parlar de manera formal.

Y finalment, acabaré aquest test sobre com es deu comportar en clase afegint unes petites regles: no es deu menjar xiclet a classe, no es pot dur ni gorra ni ulleres de sol, i s'ha d'anar a classe vestit apropiadament, es a dir, amb la roba que cal, ja que estem en classe i no en la discoteca.

Dia de festa.

El dimarts abans que s'acabara Pasqua, els alumnes de batchiller, que tenen com optativa francés, van organitzar una festa. L'anterior setmana vam estar fent postals en les quals invitàvem a tots els alumnes que també tenien com optativa francés. Vam fer-ne de targetes molt originals. Van ser classes molt entretingudes, ja que ens agrada fer de tot menys classe! També vam fer-ne una a la directora, que no podia faltar en aquesta festa, i que a més també es professora de francés. Lúltim dia d'eixa setmana vam anar a entregar-les per tot l'institut i vam haver de llegir-les en veu alta. A mi personalment em va tocar llegir la carta de la directora, em vaig fica molt nerviosa, ja que no m'agrada que m'escolte molta gent quan estic llegint francés.

Eixe dimarts ens vam saltar classe, ja que teníem que preparar tota la festa. Com que sabia que anàvem a fer creps i tartes, tant dolces com salades, no volia menjar res fins eixe hora, es a dir després del pati, ja que volia fer lloc a l'estomac! Vaig haver de patir molt fins eixa hora i quan va arribar, que l'esperava amb prou d'impaciència, em vaig quedar ben agust.

Quan va passar l'hora ens vam haver de preparar perquè ja era l'hora que vingueren tots els alumnes, aixi que la nostra professora de francés, Raquel, ens va fer ficar als cuiners, en aquest cas cuineres, un gorro i un davantal, com es pot apreciar en al foto.

Jo i Anna que som les cuineres oficials, ja que en cada festa som nosaltres les que fem els creps, ens vam preparar i vam començar a fer moltíssim creps i lógicament molta més massa. Vam arribar a fer montonets de creps, uns sis o set, de més de deu creps cada un. Estàvem segures que ens havíem passat amb els creeps, en canvi tot el contrari, ens vam quedar sense massa, la gent no més volia repetir. Va estar prou be, va ser un dia diferent, un esmorsar diferent.

Votacions.

No havia penjat aquesta entrada abans perquè havia estat pensant en com s'anava a vore el meu vot. Bé, he entrat en el blog de Rosa i he llegit la seua última entrada. Considere que té molta raó, ja que pense que alguna gent esta votant per eixos motius i està sent mol subjectiva, però dona la casualitat que el blog que jo considere que es el millor coincideix amb el de la meua amiga. He estat tota una vesprada observant blogs i decidint, i m'he adonat que tinc raons suficients per votar a eixa persona i no a un altra. La meua opinió es la següent: hi han blogs que només per l'estètica ja no els votaria, ja que no em dona gust entrar en ells, hi ha d'altres que quan entre la primera sensació que sent es d'estrés, ja que han volgut ficar moltes coses però també han d'estar ordenades, hi ha alguns que no han penjat entrades optatives i els que n'han penjat, per al meu gust, són massa simples, també hi ha blogs que els treballs obligatoris no s'han realitzat, i hi han d'altres que no considere que l'hagen dedicat temps a eixos treballs. Per aquestes raon he anat descartant a gent i sols m'han quedat dos vots:

-Anna Baquero -> http://amblanostrallengua.blogspot.com
-Sonia Montoya -> http://sonmoncs.blogspot.com