Diccionari històric

• al-Àndalus: Al-Àndalus o l'Àndalus és el territori de la Península Ibérica que restà sota poder musulmà durant l'edad mitjana, entre el 711i 1492.
  

• Albigesos: Son els seguidors del catarisme.
  

• Alta Edad Mitjana: Des del segle III, la unitat política de l'imperi romà es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials van ser envaïts per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals van rebutjar la cultura clàssica de Roma mentre que altres, com ara els gots, l'admiraven i emulaven. Dels pobles prominents que van entrar al territori romà van ser els huns, els búlgars, els àvars, i els magiars, juntament amb un gran nombre de pobles germànics i esclaus. Algunes incursions es van realitzar amb l'aprovació dels romans: s'assignava a les tribus germàniques terres per llaurar i assentar-se si lluitaven amb els romans com a aliats. Es una etapa de canvis poblacionals i culturals dramàtics.

• Baixa Edad Mitjana: La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europa dels segles XI a XVI. Aquest període va ser precedit per l'Alta Edad Mitjana, i va ser succeït per l'edad moderna (el Renaixement). Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i social: els comuns-especialment a Itàlia-i els estats "nacionals", als territoris de les actuals França, Anglaterra i España.

• Batalla de Muret: La Batalla de Muret (Murèth en Occità) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa en Leguadoc, el 12 de septiembre del 1213, i que va enfrontar Ramón VI de Tortosa i els seus aliats, Pere el Católic, Bernar VI de Comenege i Ramón Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó Montfort que participaven en la Croada albigesa.

• Caiguda de Constantinoble: La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés históric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edad Mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí de la cultura clàssica. Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'imperi bizantí, l'Imperi romà d'Orient, que antany s'estenia des de Pèrsia, fins als Alps, i també pels deserts d'Àsia, havia quedat reduït al clos de les muralles de la ciutat, encerclada per la força de la nova nació turca.

• Catalunya Nova: és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i tortosa. Els límits entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella es troben a les serres a l'oest que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre. Correspon, aproximadament, a l'àrea dialectal del català occidental, més el camps de Tarragona.

• Cisma d’Occident: En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres. El cisma es va resoldre finalment amb el Concili de Constança (1417), que establí de nou un únic papa reconegut per tota la Cristiandat.

• Cisma d'Orient: és l'esdeveniment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del Concili de Calcedònia, en el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l'est. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any 1054, quan el papa Lleó IX i el patriarca Miquel I es van excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un període extens d'allunyament entre les dues esglésies. La causa principal del cisma fou la disputa sobre l'autoritat papal: el papa deia tenir autoritat sobre els quatre altres patriarques, i aquests deien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seva jurisdicció només era sobre la seva regió, l'occident. Hi havia altres causes menors que van produir el cisma, principalment petits conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la litúrgia.

• Corona d'Aragó: va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1137) entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes. En termes contemporanis, funcionava més com una confederació política que no pas com un estat unitari.

• Croades: Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós sostingudes pels estats cristians durant l'edat mitjana (entre els segles XI i XIII) en contra dels enemics externs i interns. La majoria de croades foren lliurades contra els musulmans, però també es varen lliurar croades en contra dels pagans eslaus, jueus, russos, cristians ortodoxos, mongols, hussites i càtars, com fou el cas de la Croada albigesa, així com també contra els estats que s'oposaven a la discilpina papal, com fou el cas de la Croada contra la Corona d'Aragó.

• Escolasticisme: és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme. Va dominar les escoles catedralícies i els estudis generals que van donar lloc a les universitats medievals europees, especialment des de mitjans del segle XI fins mitjans del segle XV. La seva formació va ser, no obstant això, heterogènia, ja que va absorbir corrents filosòfiques, no només grecollatines, sinó també àrabs i jueves. Això va causar en aquest moviment una fonamental preocupació per consolidar i crear grans sistemes sense contradicció interna que assimilessin tota la tradició filosòfica antiga. Per altra banda, s'ha atribuït a l'escolàstica una excessiva dependència de l'argument d'autoritat i l'abandó de les ciències naturals i l'experiència empírica.

• Feudalisme: (desde el segle XI al XIII) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edad Mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.
• Franciscans: és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís. Tenen el seu origen en l'orde mendicant fundat per Francesc d'Assís l'any 1208. Els franciscans creuen en la pobresa de Crist i, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la comunitat com a tal, tot i que a la mort de Sant Francesc d'Assís l'any 1226 es produïren diverses escissions sobre el rigor amb què s'havia d'interpretar.

• Francesc d'Assís: (en italià Francesco d'Assisi) (Assís, Itàlia, 1181/1182 - 3 d'octubre de 1226), és un sant italià que va fundar l'orde franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana. Va ser canonitzat per l'Església Catòlica el 1228, i la seva festivitat se celebra el 4 d'octubre. En italià, és conegut també com il poverello d'Assisi ( "el pobret d'Assís»). És el sant patró dels animals i el medi ambient.

• Occitània: és un país i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn bona part del terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aràn (al Principat de Catalunya), les Valls Occitanes(del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.

• Ramón Berenguer IV: el Sant( Barcelona 1114 - Borgo San Dalmazzo, prop de Torí, Piemont 1162 ), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137-1162). Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131, mentre el seu germà Berenguer Ramon succeïa al seu pare en el tron comtal de Provença.

Un nou curs!

Per fi m'he aclarit al fer-lo!
Espere que aço del blog siga endavant, serà molt divertit.