Diari de lectura.

Capítul XII, XIII i XIV


Ma donat impoténcia el vore com Plaerdemavida intentava convercer a Tirant per a que actuara contra la voluntat de Carmesina. Em feia rabia que li diguere que qui ho feia era perque era realment un home i que ella desitjava que li ocorreguera.
Unes de les altres coses que més ma cridat l'atenció ha sigut la maldat de la Viuda Reposada, perque encara que alló fora en un temps molt llunyà, seguis ocorreguent, hi ha persones que sols en no vore com dos persones que s'estimen estiguen juntes, són capaces de moltes coses, tot aço ho produïx l'envetja.

Diari de lectura.

Capítul IX, X i XI

Com a seguiment dels anteriors, aquestos també parlen de les batalles victorioses, encara que aquesta vegada per mar, que aconseguia aquest bon cavaller.
Cada vegada em deixa més asombrada la valentia i ingeni de Tirant a l'hora de batallar. No li té por a res ni a ningú, i realment em sorpren.
També unes de les cualitats d'ell que més m'agrada, és que a pesar de ser un cavaller, també hi era una bona persona, i tenia pietat d'aquells de qui no s'ho mereixien.

Diari de lectura.

Capítul VI, VII i VII



En aquest tres últims capítuls, el narrador conta les batalles que té Tirant contra els turc i les estrategies que hi fa per derrotar-los.
El que més m'agradat entre aquestos tres capítuls ha sigut en la forma en que Tirant li respon al Rei d'Egipte, dient-li que si acepta la batalla a tota ultrança. M'agradat molt les contestacions que li dona a este, ja que la seua actitud era prou xulesca i Tirant utilitza eixa xuleria en el llenguatge.

Diari de lectura.

CAPÍTUL III, IV i V

L'ambaixador va anar a comunicar al rei que els turcs s'havien amagat en un plan molt bé, sense ser vistos. Però van vore com anaven al riu a beure, tan ells com els cavalls. El Duc de Macedonia va anar a atacar-los pero no van conseguir molt i van fugir correns. Els moros es van apropiar de la cuitat i van dir que també s'apropiarien de Constantinoble després d'agafar al Duc de Macedonia. Aleshores Tirant va començar a elaborar una estrategia, va reunir a molt homes disposats a batallar per l'Imperi i per les seues famílies. Abans de partir Tirant li demana un objecte personal a Carmesina, a lo que esta li va donar la seua camissa i ell se la va posar. El rei li dona unes cartes per al Duc de Macedonia, per al Conestable i per més.

Van acampar en un bell prat, prop de la cuitat Pelidàs. En saber la cuitat que recivien reforços es van alegrar, encara que ho feren amb molta discreció per a que no s'assabentaren els moros, i encara així ho van fer. Els moros per asegurar-se van enviar a quatre homes, que no acabaven d'estar bé per espiar. Tirant i un home que coneixia bé el terreny es van apropar per vore el campament dels moros. Quan aquestos li comunicaren la situació al poble, Tirant va demanar alguns homes per a que portaren a eixos espies, i es van oferir set homes. Aquestos es van amagar detrás del riu i van esperar que estigueren farts d'aigua per poder-lo caçar millor. I així ho feren, encara que a un el van tindre que tallar el cap.
Per la nit van partir per a fer la batalla, duien a moltes egües, i una vegada allí les van soltar. La reacció va ser que els caballs dels turcs es van tornar bojos i els turcs isqueren en busca d'aquestos sense estar armats, va ser un bon moment per atacar. El Gran Turc i el soldat al vore que perdien es van anar correns i es dirigien cap a la muntanya, van tallar el pont per poder salvar-se.
El Duc va quedar salvat, encara que aquest no mostrava cap nota d'agraïment, al contrari pareixia enfadat.

Els turcs molt desesperats li demanaren al rei d'Egipte que els ajudara en matar a Tirant, ja que era molt inteligent. Aquest ho va aceptar i va anar al campament de Tirant, que li va fer una gran benvinguda però el rei li va dir que era el cavaller més cruel i que li desitjava la mort.
Un serf del Soldà que era moro però desitjava ser cristià, es va aliar amb Tirant. Es va batejar i es ficà un nom cristià, li comunicava les accions dels moros i els moviments que aquestos hi feien. Quan arribava al campament moro, els enganyava dient que a qui estava traïcionant era als cristians.

Diari de lectura.

Mentre em vaig llegint el llibre de Tirant lo Blanc anire resumin les seues aventures tan de batalles com amoroses.

CAPÍTUL I, II

El rei va fer llegir una carta a Tirant, que acabava de vindre de Sicília, en la qual el rei de Constantinoble demana a un soldat que fos bo en armes ja que sinó pedrien les terres i els bens. Tirant va aceptar sense cap dubte. Quan va arribar allí va ser benvingut en una gran ceremonia, i una vegada aquesta va finalitzar va anar a saludar a les dones que es trobaven en dol degut a la mort del fill de rei. Va vore a una jove, molt bella, que era la filla de rei i germana del soldat mort i es va enamorar.

Cada dia que passava s'adonava de que es trobava més enamorat. Un dia la Princesa va fer manar un patge per comunicar a Tirant que el volia veure al mig dia per donar-li un consell. Carmesina li va avisar de que tinguera compte amb el duc de Macedónia ja que actuava amb actes de traïció.
Abans de partir la Princesa li va preguntar el nom de la dona que li causava eixe mal i ell li va entregar un mirall. Quan aquesta el va mirar es va assaventar de que era ella la causant, però ella no volia saber res del assumpte.


El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut en la forma en que Tirant se li declara, ja que pense que es una de les formes més originals per fer-ho.

Només tu.

Aquesta canço parla del amor, i n'estic segura que a més d'un li fara pensar en algú. També pot ser dedicada a un gran amic, de fet jo li la dedica a un.

">

Trobadors i trobairitzs

La poesia trobadoresca és la primera mostra de literatura en la história; el tema normalment és la historia d'un cavaller enamorat d'una dona casada, els marits també es deien "gilós" pero el tema també podia ser fonebre.als poemes de amor li deien amor cortes perquè el consideravan un amor impocible,estava escrita en llengua vulgar, l'occità provençal, era una poesia entesa per tots, per que rera la llengua q es parlava al carrer la millo epoca va ser al segle XI,XII,XIII. per recitar aquestes poesies el joglar utilitzaba senyals, que era la forma que la dama i l'enamorat s'entendien, i així el marit o qualsevol altra persona no s'adonaven del que tractava la poesia.

->Trets:

• En primer lloc és sorprenent l’elevat nombre de participants, un tres-cents cinquanta, vint-i-cinc d’origen català, precedents de totes les classes socials lliures de la societat medieval, amb una producció d’uns deu mil versos.
• En segon lloc, convé destacar la seua extrema reglamentació. El trobador no crea amb l’objectiu de mostrar una experiència única i irrepetible: la lírica trobadoresca es regeix per unes normes temàtiques i formals molt estrictes i s’organitza en gèneres; l’originalitat, tot i les diferències qualitatives entre els trobadors, és un concepte més modern.
• El tercer lloc convé destacar-ne la temàtica. Dos van ser els grans temes de la producció trobadoresca: la guerra, quasi l’única activitat laboral de la classe cavalleresca, i l’amor. El gènere per a la temàtica guerrera era el sirventés, que servia per a expressar l’odi, la burla, la desqualificació, les ganes de brega, etc. I el gènere per excel·lència per a parlar de l’amor va ser la cançó.

Els autors son els poetes cortesans.

El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual aquella havia d'ésser difosa per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i poeta alhora; i els cançoners medievals ens han conservat bon nombre de notacions musicals de poesies trobadoresques. Aquesta necessitat de compondre musicalment exigia al trobador una elevada formació i una especialització determinada que, en principi, barrava el pas als mers diletants. La rígida tècnica poètica tampoc no permetia les improvisacions.

No es correspon, ja que realment la dona no té autoritat, tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. La dona adolescent, fins arribar a l'adolescència, era propietat del pare, que s'encarregava d'alimentar-la i d'educar-la fins que es casava i passava a dependre del marit i en el poema, mantenen una relació de vassall y rei.
Si que són seriosos, es condideren ells els vassalls i la dona com el rei.

Les trobairitz, per la seva banda, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits. L'amor no era molt freqüent entre els matrimonis nobles, de manera que sovint l'amor s'expressava fora del matrimoni.
Es creen entre els amants uns vincles semblants als feudals. Ella és la senyora i l'amant es declara el seu vassall. El joc de l'amor cortès entra en l'ideal cavalleresc de manera que el cavaller tria la seva dama, que no és la seva dona, porta un objecte que ella li ha donat i lluita per ella per tal d'obtenir una paraula o un gest de reconeixement. Les trobairitz, que eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals, que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.

Encara que la dona, no esta en la meteixa graella que fa anys, es seguix considerant a la dona inferior, i en molts països exageradament.

Historia d'amor.

Juana era menuda quan encara ella desitjava tot el que una xiqueta podia desitjar, però sobretot en trobar algún dia eixe príncep blau que l'omplira de felicitat. Desitjava una gran boda, un enorme castell i dos filles els quals els nom ja els havia elegit, Lluisa i Elvira.
Van passar els anys i son pare, el rei Felip, la va obligar a casar-se amb el príncep d'Inglaterra, ja que provenia d'una família molt poderosa. Al començament, li resultaba molt extrany compartir llit en algú que a penes coneixia, però poc a poc li anava agafant afecte, encara que mai el va arrivar a voldre.
Era un dia qualsevol, anava en Maria, una dona que l' acompanyaba dia i nit per resoldre les seues necessitats. Quan van arribar al poble de la cuitat, Joana va sentir una veu que li va recordar a quan sa mare, que ja no vivia, li cantava cançons abans d'anar a dormir, es va arrimar i va vore a un homenot recitant una canço sentat a les escales. Només vore's es van quedar mirant fixament una bona estona.
Cada dia ella anava al poble per vore'l i aquest li composava cançons, poc a poc els enamorats sentien més l'ún per l'altre. Es veien amagatalls i es mostraven el seu amor apassionadament. Un d'eixos dies un home que estava en eixa plaça on el trobador cantava, es va adonar de les mirades que es feien entre la reina i ell, a lo que va anar a contra-li-ho al rei.
El rei Felip, no s'ho volia creure, però reflexionava sobre el temps que Joana pasava fora.
Un matí, en la taula mentre dinavent, Joana li va anunciar al rei que esperava un fill, aquest front aquesta noticia va pensar que era millor no dir res sobre les seues sospites i esperar a que nasquera el fill.
Tot seguia igual, Joana cada matí se n'anava al poble i ell se n'anava a caçar. Així van passar els messos, fins que va arrivar el esperat moment. Només el rei Felip va vore la nena, va manar a matar a Joana. Una vegada aquesta va morir el poble va demanar explicacions, a lo que el rei va dir:
Desde les darreres generacions la meua familia ha tingut un problema en la desendencia, si vos fixeu tota la meua família estaba formada per homes, ja que, cada vegada que nasquera una nena moria.

L' amor.

La paraula amor es molt relativa, vuic dir, cada persona li atribueix un diferent significat, ja que la paraula en si te diversos significats.

Quan sents amor cap a una altra persona, es una, o la millor diria jo, de les millors sensacions que un mateix es capaç de sentir. Quan sents que l'estimes, quan la veus que el teu cor comença a palpita més rapidament, quan sents la seua veu i sents un rebombori en la pancha, quan no parles en ella en una estona i ja tens ganes de tornar-la a veure, quan estás en ella el temps passa volant i estas realment agust, tot eixe món de sensacions et fa viure en una bombolla en la que sols existeix eixa persona i tu. Malgrat que, la paraula amor moltes vegades ve acompanyada amb la tristeta, perque com diu el dit, “No hay peor castigo, que un amor mal correspondido”.

Encara que hi existiesen diferents tipus d’amor, quan tu estimes a una persona i sents que vols passar amb ella cada moment.

El amor que pot crear una gran amistad, que es un dels amors més importants que hi ha, ja que sentir que l’altra persona es preocupa per tu es una sensación molt especial.

I per últim esta el amor que té una persona té cap als membres de la seua familia, sobretot al pare i a la mare.

En definitiva, es un sentiment que deuria estar present sempre.