Votacions.

No havia penjat aquesta entrada abans perquè havia estat pensant en com s'anava a vore el meu vot. Bé, he entrat en el blog de Rosa i he llegit la seua última entrada. Considere que té molta raó, ja que pense que alguna gent esta votant per eixos motius i està sent mol subjectiva, però dona la casualitat que el blog que jo considere que es el millor coincideix amb el de la meua amiga. He estat tota una vesprada observant blogs i decidint, i m'he adonat que tinc raons suficients per votar a eixa persona i no a un altra. La meua opinió es la següent: hi han blogs que només per l'estètica ja no els votaria, ja que no em dona gust entrar en ells, hi ha d'altres que quan entre la primera sensació que sent es d'estrés, ja que han volgut ficar moltes coses però també han d'estar ordenades, hi ha alguns que no han penjat entrades optatives i els que n'han penjat, per al meu gust, són massa simples, també hi ha blogs que els treballs obligatoris no s'han realitzat, i hi han d'altres que no considere que l'hagen dedicat temps a eixos treballs. Per aquestes raon he anat descartant a gent i sols m'han quedat dos vots:

-Anna Baquero -> http://amblanostrallengua.blogspot.com
-Sonia Montoya -> http://sonmoncs.blogspot.com

Diccionari per a ociosos

Mentir:

La mentida forma part de la nostra vida quotidiana. Moltes vegades ens hem vist forçats a mentir per eixir-ne de situacions un tant embarassoses o per a no fer mal a l'altra persona, en aquest cas estem parlant de mentides piadoses. Si bé, este recurs també es utilitzat per fer-ne mal a les persones. Amb aquesta utilitat les fan servir persones roïnes, i sobretot envejosses. També són utilitzades per persones que mitjançant aquestes volen fer creure que són millors que la resta, i inclús hi han mentiders que s'arriben a creure les seues pròpies mentides. Per desgracia estem rodetjats per mentides i el que es més péssim, per persones que les saben utilitzar… a saber quantes vegades haurem donat per vàlida una informació sent falsa. Encara que una cosa està clara, s'atrapa abans a un mentider que a un coix.

Crònica de 4º ESO

Ja havien passat tres anys, tres anys des d’aquella vegada enfront de l’insitut visualitzant cares noves.

Este any era més difícil, aquest any ja estudiaves el que volies fer en un futur. Es separaven les ciencies i les lletres, i este any sabia que no anava a tindre la classe del últims dos anys. Estar en classe amb gent nova em feia molta vergonya. Quan vaig vore la llista vaig vore que erem vint-i-tres persones, jo que sempre havia anat a classes de tan sols dotze companys! Sempre resava per a que no em separaren d’ Anna, i sempre hem tingut la sort de que ens ha tocat juntes. Em tornava a juntar en persones de les quals m’havien separat. El començament de curs no va anar molt be, vaig tindre un problema familiar, i això va fer que em desviarà dels estudis. Encara que poc a poc amb l’ajuda dels meus amics i del meu nuvi, vaig tirar cap davant. Els principis sempre solen ser costosos, em feia rabia no traure la nota que volia, pero quan més avançaba el curs més augmentava la nota, i això em tranquilitzava, ja que sabia que encara que no contara per a res la mitja, volia traure-la alta.

Al principi de curs ens van comunicar que quan s’acabara l’institut hi havia una escursió a Italia, tota la classe estava molt emocionada, ja que era fora del païs i damunt aniriem en baixell. Tots vam pagar abans de que s’acabara el plaç.

Tots els anys al finalitzar l’estiu Julia i jo parlàvem de quedar, però mai ho féiem., i si ho féiem ere una vegada cada tants mesos, però este any va ser diferent, ja fore perquè erem més majors i la amistat es valorava més, però quedàvem molt més sovint i ens tocàvem prou per telèfon.

La relació amb la meua germana Carla també havia millorat, encara que sempre estiguerem barallant, el fer-me més major m’ajudava a tindre més paciencia i a no enfadar-me per tonteries com feia antes.

Anna s’havia convertit en el pilar més gran que tenia, ja no feia les coses sense contar amb ella, perque ella estava dins de tots els meus plans, encara que van haver èpoques en queens vam distanciar. Havia començat una relació amb el meu millor amic, i les coses pareixien que anaven prou bé.

A mitad curs em vaig anar en la meua familia a Barcelona un cap de setmana, em encanta anar de viatge amb la meua familia, es quan em done conter de la sort que tinc. Vam vore Barcelona, vam anar per les Rambles, i vam anar a vore el musical de Hoy no me puedo levantar, em va encantar, m’haguera pujat a l’escenari a ballar amb els protagonistes, encara que en un principi jo no volia anar ja que no em sabia cap cançò de Mecano, però vaig rebre molt bones valoracions de l’obra i em va fer goig, i sincerament tornaria a vore-la de cap.

Este any teniem una assignatura nova, projecte monogràfic d’investigació (PMI). A mi m’havia tocat l’ambit químic, es a dir, comprobar el ph de l’aigua, la conductivitat, etc. Sincerament se’m va fer molt pesat. Cap a final de curs els professor van proposar una excursió extraescolar a Vila-Real, per presentar un power point sobre el que haviem fet durant tot el curs. Ho tenien que fer tots els ambits: lingüistic, quïmic, biológic, i tecnológic. Al ser en un horari fora de l’institut i no ser voluntari molta gent no va voler anar, vam ser pocs els que vam anar, però ens ficaven un deu en l’ avaluació, i a mi em feia falta, ja que no havia treballat molt dur durant el curs.

Per fi havia arribat el vint-i-tres de juny, havia sigut un any molt dur, m’havia esforçat molt en els examens i finalment estava contenta amb la meua mitja, pues havia merescut la pena tant d’esforç. Eixa nit era San Juan, vaig quedar amb el meu nuvi, ja que era el seu sant i em vaig anar prompte a dormir perquè al dia següent començava el viatge a Italia.

Estava molt emocionada, havia desitjat eixe moment desde que ens ho van comunicar. Vam agafar el baixell en Barcelona fins arribar a Genova, en el baixell sols vam dormir una nit. La veritat vaig quedar molt decebuda, ja que sobretot careixia de limpiesa. Vam vore moltíssimes cuitats: Pissa, Luca, Génova, Verona, Floréncia, però sens dubte la cuitat que més em va agradar va ser Venecia, em va pareixer tan increíble, illes flotants, barques entre mig de dos carrers, el Gran Canal, esque va ser tota la cuitat en conjunt el que em va enamorar. Respecte al menjar vaig acabar aborrida de tanta pasta, trobava a faltar el menjar espanyol, i el primer que vaig fer quan vaig arribar a casa va ser un ou en creïlles. Ho vaig pasar realment bé.

No volia que arribara septembre, començava el Baxiller i sabia que ho anava a passar prou mal.

Eixe estiu va ser un poc diferent, vaig estar la major part d’ell en l’alqueria de m’abuela cuidant a m’abuelo perquè ella soles no podia, aleshores vaig estar ben poc en Benicàssim.

S’acabava l’educació obligatória, ara ja era lliure de fer el que volgués i si volia de ficar-me a treballar. Pareix mentira com passa el temps, com ja he dit feia dos dies que encara estava visualitzant cares noves. Es un pas important el del col·legi a l’institut, aprens a ser responsable i conseqüent dels teus actes, aprens que la vida no es tan bonica com te l’han pintada, i aprens que si vols algo ho tens que aconseguir amb esforç.

Les millors coses que em duc de l’ESO són les persones que avui en dia continuen al meu costat, perquè aprens a fer-te major, i t’adones del que es tindre una amistad, ja no sols es canviar-te els cromos que tens repetits o a jugar a tu la portes, sinó a estar disponible quan l’altra persona ho necesita, i ha demanar ajuda si ets tu el que ho necesita.
S’acaba l’ESO i me duc a la persona més important que l’ha compartit en mi, Anna.

Barack Obama es elegit president dels Estats Units, succein a George W. Bush. El 25 de Juny mor Michael Jackson.

Crònica de 3º ESO

Com tots els anys anava dies abans que començara l'institut per comprovar les llistes, este any em dolia més separar-me de tots els meus companys, l'amistat que hi havia crescut entre nosaltres era molt gran. Havia quedat en Anna per a dinar quan de sobte van tocar al telèfon, Anna va ficar l'altaveu ja que Sheila i Ana havien de comunicar-nos alguna cosa a les dos, aleshores van dir gritan: ENS HA TOCAT LA MATEIXA CLASSE! En eixe moment Anna i jo ens vam abraçar i vam comenta a saltar d'alegria i per l'altra banda del telèfon estaven Sheila i Ana també saltant i gritant.. Sabia que aquest curs anava a ser increïble, tornàvem a estar tots junts. Eixe any encara vam rebre més queixes, i la nostra tutora: Lourdes s'arribava a enfadar moltíssim.

En este any vaig conéixer a gent nova, i vaig fer amistats molt bones també, com es el cas de Dani, que des del primer moment que vaig parlar amb ell, em va transmetre moltíssima confiança.

Eixe any era la primera vegada que anava a una discoteca, encara que fora Light, es deia Capital. Quedàvem els dissabtes a les quatre del mig dia per arreglar-nos, i passàvem tota la vespra ballant, m'encantava anar, era un nou món per a mi.

Cap a Gener vam anar d'excursió a la neu, a Andorra, tenia moltes ganes d'anar, ja que cada any anava amb la meua família i eixe any encara no havia anat. Vam agafar una habitació Anna, Noemí, Clara i jo, però pràcticament ens passàvem el dia anat d'habitació a habitació per passar una estona amb els amics. Una anècdota que recorde d'eixe viatge va ser quan una vegada acabada la classe amb el professor anàvem tots a les taules del bar a descansar, i de sobte una persona volia anar a la pista blava quan per la verda encara es caia, tot el món el va tractar de convéncer però ell empenyat, total, estàvem tots jugant i de sobte es veu a un esquiador embalat baixant la pista i cada vegada s'arrimava més on estàvem nosaltres, i de moment en compte de frenar va eixir despedit cap a totes les taules i va quedar davall d'una. No revelaré el nom, però pense que eixa persona està farta que li ho recorde, perquè poques vegades m'he enrist tant. Vam acabar agotats d'eixe viatge, i es va fer un poquet dur tornar a la rutina.

Aquesta Magdalena no erem la mateixa colla, ens havíem juntat amb unes altres persones i ara el nom era : Sin límites. Este any em deixaven més estona i tenia més llibertat, pràcticament no apareixia per casa.

Va ser en aquest any quan la meua germana, Carla, va pendre la comunió, encara que el temps no va acompanayr l'ocasió i per lo tant el picoteig que estava planificat es va tindre que cancelar. Ens van ficar en una sola prou menuda, vam quedar bastant decebuts.

Eixe any també vam, anar a Port-Aventura, i vaig poder muntar a atraccions que dos anys abans no havia pogut muntar pel simple fet que no ens havia donat temps. La veritat que al final del viatge no va ser del tot bo, ja que vaig renyir amb el meu millor amic, i vam estar dos dies sense parlar-nos.

S'acabava juny, i amb ell l'institut, però ja no van haver-hi més llàgrimes ja que tenia més independència per anar a Castelló i quedar amb Anna, o parlar cada setmana amb ella, sempre estàvem en contacte.

Al principi d'estiu vaig anar amb la meua família a l'Expo de Zaragosa, em va encantar. Hi havien mil pavellons de tots els països, i en cadascun dels pavellons podies veure una representació d'ells: menjar, cultura, etc. Hi feien repesentacions, i a vegades feien algún passacarrers. Va estar prou divertit, encara que vam elegir uns dies no massa agradables, ja que va fer molt d'aire i després va començar a ploure i com que era estiu sols portàvem roba de la temporada i xaquetetes finetes, així que ens vam congelar.

Més tard vam anar França, per la costa, la veritat tenia molt poques ganes d'anar, ja que m'ho estava passant realment bé eixe estiu. Només arribar ja estava contant els dies arrere, a més el mòbil no em donava senyals, se'm va fer eterna eixa setmana. Però també vaig descobrir cuitats molt boniques, i vaig practicar el francés, encara que sols hagués donat tres anys. Els primers dies ens vam quedar en casa d'uns tios de mon pare, que havien inmigrat a França feia quaranta anys. L'últim dia que ens vam quedar en sa casa vam anar a dinar a casa del seu fill, que era cosí de mon pare. Quan vaig baixar del cotxe em vaig quedar bocabadada en la casa que tenia davant meua, pareixia com si ho estiguera somiant. Tenien un jardí que pense que era la meitat de Castelló, tenien una cuadra, colxonetes i una piscina climatizada, per no parlar del decorat de l'interior.

El que més em va agradar d'eixe viatge va ser quan vam anar a Lourdes, tant em va agradar que tornaria unes deu vegades més. Hi havia un esglesia enorme, on hi havia infinitats de persones resant. Per for, davant l'esglesia, hi havia una estatua gegant de la Verge, i estava envoltada de milers de rams de flors. I allí estava la cova, on la Verge se l' hi havia aparegut a una xiqueta analfabeta, Bernadette. La gent passava objectes personals: creus, fotografies, etc, per la roca. Milers de persones feien cua per poder tocar la roca i el que més em va impactar es que anava gent de països molt llunyans sols per resar a la Verge. Hi havien milers de carruatges en els quals estaven gitades persones que no podien caminar i anaven amb sèrum, persones cegues, minusvàlids, agenollats enterra i demant-li a la Verge. Era increïble la fe que dipositava la gent que anava a vore-la. La gent també agafava aigua, la qual havia descobert Bernadette en eixa coba gràcies a les indicacions de la Verge.

Eixe estiu va ser el millor de tots, passava les vint-i-cuatre hores del dia amb Julia, i vam estar més unides que mai. Ja havia asolit la total independéncia, i feia que no parar en casa. Quan no estàvem a la banyan-nos, estàvem jugan a cartes, quan no estàvem en casa d'una i d'atra. Sens dubte va ser inolvidable.

Respecte al meu voltant també van ocurrir fets que destacaren en el 2008 com : la mort de 12.000 persones per un terratrémol en la província China, Schiuan. Es en aquest any quan es celebra la Exposició Internacional de Saragossa, baix el tema "Aigua i desenvolupament sostenible" . La Oreja de Vang Gogh ja té una nova vocalista, Leire Martínez.

Crònica de 2º ESO

Un nou curs començava de nou, aquesta vegada estava ja molt més tranquil·la, ja que ja sabia com funcionava tot. Tenia unes ganes inmenses de tornar a l'institut per vore a tots els meus companys, i sobretot per vore a Anna, l'havia trobat molt a faltar.

Aquest any la classe de primer s'havia separat, tornava a tindre nous companys, però el nombre de companys no variava. Amb el pas del temps la confiança entre tots nosaltres anava augmentant. Vam arribar fins un punt en què ens portàvem tots tan bé que no ateniem en classe, sempre estavem fent rialles. Eixe any vam rebre moltes queixes dels professors. Tots estàvem molt units, hi havia molt de companyerisme .

Quan més anys tenies més llibertad adquiries, l'hora d'arrivada a casa anava augmentant, i també em deixaven anar més lluny amb els amics.

Recorde que eixe any ja no donàvem plàstica sinó música. La veritat em feia un poc de por, ja que en el col·legi no era molt bona tocant la flauta, sempre solia traure notes prou baixes, però va ser tot el contrari, ens va tocar un professor que es deia Jaume, vaig apendre molt amb ell i a més tocàvem cançons noves, es a dir cançons que en eixe any s'escoltaven per la ràdio, com: Nada fue un error, La tortura, etc. Solia ficar pel·lícules de ball o que estigueren relacionades amb la música i ja cap a final de curs vam fer un ball per parelles, encara el recorde. La veritat anava a classe de música en ganes, ja que sabia que a més d'apendre coses noves m'ho anava a passar bé. Un altre professor d'eixe any que recorde amb molt d'apreci va ser el d'historia, Toni. Recorde que el primer dia que vam tindre classe amb ell ens va dir: Jo puc donar molta confiança i també puc ser un cabroncete, però ja voreu que quan acabe el curs i ja no em tingueu i mos creuem pel pasadis em direu que em trobareu a faltar. Durant tot el curs va ser un professor molt bó, però ja no sols era un professor sinó que amés era com un amic, i cada vegada que la classe finalitzava et feia mal la panxa d'enrriuret tant.

Aquesta magdalena també va ser diferent, ens vam crear una colla un grup d'amigues, però al final sempre anàvem les mateixes: Anna, Ana, Sheyla i jo, i la veritat no m'ho vaig poder passar millor. Ens vam fer unes sudaderes i anavem les cuatre més feliços que res.

En eixe any vaig anar a Benicassim per quedar-me a dormir en Pasqua, però em vaig quedar fins finalitzar l'estiu perque ma casa estava en obres. Odiava viure allí, cada dos per tres havia d'agafar un bus per baixar o pujar i a més quan venia a Castelló tenia que dependir d'algú perque sinó em quedava al carrer. Encara que sempre dependia d'Anna. L'haver estat en Benicassim va fer que em distanciara d'algunes persones i en especial de Kike.

Aquest any el viatge de fi de curs era a Castella i LLeó, aquest any sabia que m'ho anava a passar millor que el viatge de primer, erem tots més majors i damunt eren cinc dies. Sabiem qui anàvem a dormir en cada habitació, ho teníem planejat tot. Setmanes abans Anna ens va dir que no podia anar, perque tenia un torneig de bàsquet, em va fer moltíssima llàstima, ja que sabia que no anava a ser igual, encara aixina ho vaig disfrutar al màxim. Tambè guarde molt bons records. La cuitat que més em va agradar va ser Salamanca: la gent, l'ambient, els paisatges, els monuments, realment m'agradaria tornar.

Al finalitzar els curs vam anar a aquarama, va estar divertit, i sobretot vaig coneixer a gent nova.

Aquest any no em va donar temps a despedir-me d'Anna, per lo que la plorera la vaig tindre en ma casa. Aquest estiu estàvem molt més en contacte, ens tocàvem més sovint i es va quedar a dormir a ma casa un parell de dies.

En estiu em vaig anar en la meua família de viatge a Sort, és un dels viatges que més em va agradar, vam dormir en una rulot, en un camping i durant el dia anàvem a visitar pobles del voltant. Com a mon pare i a mi ens agraden els deports de risc vam decidir fer barranquisme, va ser genial, es una experiencia que mai oblidaré, era com tirar-te per tobogans, això si, l'aigua estava congelada. Un altre dia vam decidir fer rafting, això em va donar més impressió, anàvem un deu persones més en una barca i anàvem per un riu el qual la corrent era molt forta, també va ser molt divertit.

També puc recordar fets que van marcar el any 2007 com es el cas del naixement de Sofia de Borbón, segona filla dels Prínceps d'Astúries. En aquest any també es va produir la desaparició de Madeleine McCan.

Crònica de 1º ESO

Va ser l'any en què vam començar l'ESO. Era un any diferent, sabies que tenies més llibertat , un mòbil nou i unes claus pròpies. Podies eixir amb els teus amics, encara que sols fos una estona, i pareixia que t'anaves a menjar el món.
Recorde que el canvi del col•legi a l'institut em tenia atemoritzada. Creia que l'institut era un món totalment radical al que havia vist fins ara, i el tema que més em preocupava era la droga. Pensava que em presionaríen a fer alguna cosa que jo no vullgues pel simple fet de ser més major que jo, encara que avui en dia m'he adonat que no és com em pensava. També havia escoltat que no estava ben vist portar falda, i va ser el primer que vaig preguntar sols entrar, també m'he adonat que de no eren més que bajades.

Setmanes abans que començara l'institut anava tots els dies allí per comprovar si havien ficat les llistes de classe. Sabia que m'anaven a separar dels meus companys i que anava a conéixer a gent nova, però realment m'atemoria vore-les.
Un dia vaig anar i finalment les havien penjat. La meua cara va ser de sorpresa quan em vaig adonar que sols tenia tretze companys i que a més la meitat ni coneixia.

Recorde que el primer dia d'institut anava vestida amb el meu conjunt preferit: uns vaquers de campana amb una camiseta de manega curta, que ficava unes lletres blaves com si foren velles, i unes sabatilles de deport blanques. Vam quedar totes les amigues mitja hora abans. Mentre xarravem anava fixant-me en la gent i veia infinitats de cares noves. Ens van reunir a tots en l'aula d'usos múltiples on ens van donar una xicoteta xarla en la qual ens explicaven les instalacions de tot el centre y com anava a funcionar la nostra estància en ell. Ens van dividir per classes i ens van presentar a la nostra tutora: Mari Cruz , que també era la professora de Ciències Naturals.

Cada vegada anava perdent la por i veia que no estava tan mal l'insititut, inclús m'agradava més que el col•legi. En l'institut tenies molta més llibertat i per lo tant més responsabilitats, havies de treballar més dur i esforçar-te més, però era molt més divertit: es va acabar lo de pujar i baixar cadires, el de fer una fila abans d'entrar, quan no venia un professor no feies res, en cada assignatura era un professor nou, entre classe i classe podies parlar amb els teus amics, i sobretot, hi havia una cantina on comprar-te totes los marranades que vullgueres.

Poc a poc ens vam anar coneixent, vaig fer moltes amistats noves i la veritat vaig coneixer a persones en les que avui en dia guarde una bona amistat. Com és el cas de Kike, era el nuvi de la meua millor amiga, abans en el col•legi no ens podiem ni veure, i va ser passar a l'institut i es va convertir en el meu millor amic. Vam estar molt units.

Com també és el cas d'Anna, al començament era una xiqueta més de la meua classe, però la professora de Valencià ens va manar fer un auca per parelles, com que ho va fer per ordre de llista, em va tocar amb ella. Solament ens va fer falta quedar dos vegades per començar una gran amistat. A partir d'ahí sabia que en un futur podia tindre una amistat amb ella, perquè realment vam congeniar molt bé.

És en aquestos anys quan comences a fixar-te en xics, i jo ja m'havia fixat en un, ho vaig guardar en secret durant bastant temps fins que vam decidir eixir junts. Però tan gran era la vergonya, que cada vegada que ens creuàvem baixàvem el cap. Va ser un romanç curt, ja que sols va durar dos mesos, però va ser el meu primer nuvi.

Tirant cap a l'abril ens van proposar una excursió a Conca, Alarcón. Tots volíem anar, ho desitjàvem moltíssim ja que mai havíem anat a una excursió de tres dies i a més a més sense pares. Contavem els dies arrere i finalment va arribar, vam fer un fum d'activitats: tirolina, escalada, orientació, passeig amb cavalls, i per la nit ens arreglavem i anàvem a la discoteca. Encara que van ser tres dies, ho vaig disfrutar al màxim, de fet tinc molts bons records d'eixa escursió

Dos dies abans d'acabar l'institut, el professor de matemàtiques ens va dir que l'últim dia teníem un examen, tots ens vam enfadar moltíssim, ja que era el dia abans que s'acabarà l'institut i no voléem estudiar. Recorde que tota la classe va estudiar molt perque eren molt complicats els seus examens, i quan va entrar en classe ens va separar a tots i ens va donar un full blanc tallat per la meitat, de sobte ens vam mirar tots estranyats i va dir: no anem a fer l'examen, era una xicoteta broma, vos vaig a fer una autoavaluació. Pense que encara em vaig enfada més, però realment em va llevar un gran pes de damunt.

Al dia següent vam anar a Port- Aventura amb tots els primers. La nit d'abans estava molt emocionada, ja tenia pensat que atraccions m'anava a pujar. M'ho vaig passar genial, la veritat.


Em feia molta llàstima que s'acabarà l'institut, sabia que anava a trobar a faltar als meus companys però en especial a Anna, ja que al llarg de tot eixe curs es va convertir en una persona molt especial per a mi. Sempre recordaré la plorera que vam agafar les dos en els banys. Cada tres setmanes ens tocàvem per contar-nos novetats i sempre acabàvem plorant perquè ens trobàvem molt a faltar.

Eixe estiu també va ser diferent, era la primera volta que em deixaven eixir per fora de l'apartament. Anava amb Julia, la meua millor amiga de l'apartament cap al torreón i cap a l'eurosol. Ens sentiém com si tinguerem vint anys i realment tan sols tenéem dotze, i en el seu cas, onze.

A més del meu voltant, eixe anys també van ocorre fets que van marcar en l'historia. En eixe any va ser la presentació d'una nova cadena televisiva: La Sexta. Va entrar en vigor la llei d'antitabac. Rescpecte als deports, Fernando Alonso es va proclamar per segon any consecutiu Campió Del Món de Fórmula 1, i Pau Gasol es va convertir en el primer espanyol en jugar un All Star en la NBA. Quan parlem sobre catàstrofes d'eixe any podem nombrar el terratrémol que va sacsejar Indonèsia en Maig, deixant un total de 5.778 persones mortes. També van morir 1.399 persones en Filipines degut al tifó Durián en el mes de Decembre.

MAGDALENA 2010!

Un altre any més fent conter arrere per saber-ne els dies que falten per a què comence la Magdalena. Prompte els carrers s’ompliran de vida. Son dies de viure al carrer, de menjar al carrer, de fer festa al carrer. Els cotxes es deixaran a un costat per anar caminan i pedremos pels carrers de Castelló.
Les caminates, l’olor a pòlvora, el murmuri de la gent, i la música de les charangues, fan que els nou dies de festa siguen l’excusa perfecta per estar al carrer.

La festa comença el dissapte pel matí, es tracta d ‘anar cap a la primera mascletada acompanyat de la gent i escoltant les cançons típiques de Magdalena pel darrere.
Pel vespre es fa el pregó, és un desfile en el qual hi fan preséncia els moros, la mitologia i sobretot dances castellonenses i del reste de la província.

El diumenge és fa la romeria de les canyes, el lloc d’ixida és L’església de Santa Maria, caminem per dins de la cuitat fins on trobem de sobte el primer molí, que realment és on comence el que és l’horta de Castelló, des de ahí fins a la Magdalena passant per diverses ermites, la més important la de San Roc, on és tradició que la romeria pare per esmorçar i fer la típica tocada de campanes, i finalitza en la Magdalena, que antigament era on estave enclavats els primers habitants de Castelló, de fet conmemorem la baixà des de la muntanyeta fins el pla.
La resta de la setmana continua sent igual de agitada. A les dos comencen les mascletades, i per la nit, després de vore els castells de foc, hi fan concerts de artistes reconeguts.

Per a mi la nit més especial i divertitda es la de “ La nit màgica per Xarxa Teatre”, el recorregut comença en la plaça Cardona Vives i finalitza en la plaça Jaume I, per tot el recorregut la gent tenta als dimonis, uns homes encaputxats els quals porten tota classe de pirotécnies, quan finalitza, arriven a un escenari en el qual tota la gent vota animant aquesta companyia de teatre, fa un expectacle amb focs increible.
L’últim dia, el diumenge, fan un desfile de les comissions de les gaiates, que estos últims anys han estat acompanyats per bandes internacionals. Després d’açò comença “La Traca Final”, que recorre els carres principals de Castelló acabant en la plaça de l’Ajuntament, i una vegada allí la Reina de les festes és la que despedeix les festes en Madalena Vitol.
S’acaba la Magdalena, però ja començarem el conter arrere!

Así vos fique una cançó típica de les festes: