Crònica de 2º ESO

Un nou curs començava de nou, aquesta vegada estava ja molt més tranquil·la, ja que ja sabia com funcionava tot. Tenia unes ganes inmenses de tornar a l'institut per vore a tots els meus companys, i sobretot per vore a Anna, l'havia trobat molt a faltar.

Aquest any la classe de primer s'havia separat, tornava a tindre nous companys, però el nombre de companys no variava. Amb el pas del temps la confiança entre tots nosaltres anava augmentant. Vam arribar fins un punt en què ens portàvem tots tan bé que no ateniem en classe, sempre estavem fent rialles. Eixe any vam rebre moltes queixes dels professors. Tots estàvem molt units, hi havia molt de companyerisme .

Quan més anys tenies més llibertad adquiries, l'hora d'arrivada a casa anava augmentant, i també em deixaven anar més lluny amb els amics.

Recorde que eixe any ja no donàvem plàstica sinó música. La veritat em feia un poc de por, ja que en el col·legi no era molt bona tocant la flauta, sempre solia traure notes prou baixes, però va ser tot el contrari, ens va tocar un professor que es deia Jaume, vaig apendre molt amb ell i a més tocàvem cançons noves, es a dir cançons que en eixe any s'escoltaven per la ràdio, com: Nada fue un error, La tortura, etc. Solia ficar pel·lícules de ball o que estigueren relacionades amb la música i ja cap a final de curs vam fer un ball per parelles, encara el recorde. La veritat anava a classe de música en ganes, ja que sabia que a més d'apendre coses noves m'ho anava a passar bé. Un altre professor d'eixe any que recorde amb molt d'apreci va ser el d'historia, Toni. Recorde que el primer dia que vam tindre classe amb ell ens va dir: Jo puc donar molta confiança i també puc ser un cabroncete, però ja voreu que quan acabe el curs i ja no em tingueu i mos creuem pel pasadis em direu que em trobareu a faltar. Durant tot el curs va ser un professor molt bó, però ja no sols era un professor sinó que amés era com un amic, i cada vegada que la classe finalitzava et feia mal la panxa d'enrriuret tant.

Aquesta magdalena també va ser diferent, ens vam crear una colla un grup d'amigues, però al final sempre anàvem les mateixes: Anna, Ana, Sheyla i jo, i la veritat no m'ho vaig poder passar millor. Ens vam fer unes sudaderes i anavem les cuatre més feliços que res.

En eixe any vaig anar a Benicassim per quedar-me a dormir en Pasqua, però em vaig quedar fins finalitzar l'estiu perque ma casa estava en obres. Odiava viure allí, cada dos per tres havia d'agafar un bus per baixar o pujar i a més quan venia a Castelló tenia que dependir d'algú perque sinó em quedava al carrer. Encara que sempre dependia d'Anna. L'haver estat en Benicassim va fer que em distanciara d'algunes persones i en especial de Kike.

Aquest any el viatge de fi de curs era a Castella i LLeó, aquest any sabia que m'ho anava a passar millor que el viatge de primer, erem tots més majors i damunt eren cinc dies. Sabiem qui anàvem a dormir en cada habitació, ho teníem planejat tot. Setmanes abans Anna ens va dir que no podia anar, perque tenia un torneig de bàsquet, em va fer moltíssima llàstima, ja que sabia que no anava a ser igual, encara aixina ho vaig disfrutar al màxim. Tambè guarde molt bons records. La cuitat que més em va agradar va ser Salamanca: la gent, l'ambient, els paisatges, els monuments, realment m'agradaria tornar.

Al finalitzar els curs vam anar a aquarama, va estar divertit, i sobretot vaig coneixer a gent nova.

Aquest any no em va donar temps a despedir-me d'Anna, per lo que la plorera la vaig tindre en ma casa. Aquest estiu estàvem molt més en contacte, ens tocàvem més sovint i es va quedar a dormir a ma casa un parell de dies.

En estiu em vaig anar en la meua família de viatge a Sort, és un dels viatges que més em va agradar, vam dormir en una rulot, en un camping i durant el dia anàvem a visitar pobles del voltant. Com a mon pare i a mi ens agraden els deports de risc vam decidir fer barranquisme, va ser genial, es una experiencia que mai oblidaré, era com tirar-te per tobogans, això si, l'aigua estava congelada. Un altre dia vam decidir fer rafting, això em va donar més impressió, anàvem un deu persones més en una barca i anàvem per un riu el qual la corrent era molt forta, també va ser molt divertit.

També puc recordar fets que van marcar el any 2007 com es el cas del naixement de Sofia de Borbón, segona filla dels Prínceps d'Astúries. En aquest any també es va produir la desaparició de Madeleine McCan.