Crònica de 3º ESO

Com tots els anys anava dies abans que començara l'institut per comprovar les llistes, este any em dolia més separar-me de tots els meus companys, l'amistat que hi havia crescut entre nosaltres era molt gran. Havia quedat en Anna per a dinar quan de sobte van tocar al telèfon, Anna va ficar l'altaveu ja que Sheila i Ana havien de comunicar-nos alguna cosa a les dos, aleshores van dir gritan: ENS HA TOCAT LA MATEIXA CLASSE! En eixe moment Anna i jo ens vam abraçar i vam comenta a saltar d'alegria i per l'altra banda del telèfon estaven Sheila i Ana també saltant i gritant.. Sabia que aquest curs anava a ser increïble, tornàvem a estar tots junts. Eixe any encara vam rebre més queixes, i la nostra tutora: Lourdes s'arribava a enfadar moltíssim.

En este any vaig conéixer a gent nova, i vaig fer amistats molt bones també, com es el cas de Dani, que des del primer moment que vaig parlar amb ell, em va transmetre moltíssima confiança.

Eixe any era la primera vegada que anava a una discoteca, encara que fora Light, es deia Capital. Quedàvem els dissabtes a les quatre del mig dia per arreglar-nos, i passàvem tota la vespra ballant, m'encantava anar, era un nou món per a mi.

Cap a Gener vam anar d'excursió a la neu, a Andorra, tenia moltes ganes d'anar, ja que cada any anava amb la meua família i eixe any encara no havia anat. Vam agafar una habitació Anna, Noemí, Clara i jo, però pràcticament ens passàvem el dia anat d'habitació a habitació per passar una estona amb els amics. Una anècdota que recorde d'eixe viatge va ser quan una vegada acabada la classe amb el professor anàvem tots a les taules del bar a descansar, i de sobte una persona volia anar a la pista blava quan per la verda encara es caia, tot el món el va tractar de convéncer però ell empenyat, total, estàvem tots jugant i de sobte es veu a un esquiador embalat baixant la pista i cada vegada s'arrimava més on estàvem nosaltres, i de moment en compte de frenar va eixir despedit cap a totes les taules i va quedar davall d'una. No revelaré el nom, però pense que eixa persona està farta que li ho recorde, perquè poques vegades m'he enrist tant. Vam acabar agotats d'eixe viatge, i es va fer un poquet dur tornar a la rutina.

Aquesta Magdalena no erem la mateixa colla, ens havíem juntat amb unes altres persones i ara el nom era : Sin límites. Este any em deixaven més estona i tenia més llibertat, pràcticament no apareixia per casa.

Va ser en aquest any quan la meua germana, Carla, va pendre la comunió, encara que el temps no va acompanayr l'ocasió i per lo tant el picoteig que estava planificat es va tindre que cancelar. Ens van ficar en una sola prou menuda, vam quedar bastant decebuts.

Eixe any també vam, anar a Port-Aventura, i vaig poder muntar a atraccions que dos anys abans no havia pogut muntar pel simple fet que no ens havia donat temps. La veritat que al final del viatge no va ser del tot bo, ja que vaig renyir amb el meu millor amic, i vam estar dos dies sense parlar-nos.

S'acabava juny, i amb ell l'institut, però ja no van haver-hi més llàgrimes ja que tenia més independència per anar a Castelló i quedar amb Anna, o parlar cada setmana amb ella, sempre estàvem en contacte.

Al principi d'estiu vaig anar amb la meua família a l'Expo de Zaragosa, em va encantar. Hi havien mil pavellons de tots els països, i en cadascun dels pavellons podies veure una representació d'ells: menjar, cultura, etc. Hi feien repesentacions, i a vegades feien algún passacarrers. Va estar prou divertit, encara que vam elegir uns dies no massa agradables, ja que va fer molt d'aire i després va començar a ploure i com que era estiu sols portàvem roba de la temporada i xaquetetes finetes, així que ens vam congelar.

Més tard vam anar França, per la costa, la veritat tenia molt poques ganes d'anar, ja que m'ho estava passant realment bé eixe estiu. Només arribar ja estava contant els dies arrere, a més el mòbil no em donava senyals, se'm va fer eterna eixa setmana. Però també vaig descobrir cuitats molt boniques, i vaig practicar el francés, encara que sols hagués donat tres anys. Els primers dies ens vam quedar en casa d'uns tios de mon pare, que havien inmigrat a França feia quaranta anys. L'últim dia que ens vam quedar en sa casa vam anar a dinar a casa del seu fill, que era cosí de mon pare. Quan vaig baixar del cotxe em vaig quedar bocabadada en la casa que tenia davant meua, pareixia com si ho estiguera somiant. Tenien un jardí que pense que era la meitat de Castelló, tenien una cuadra, colxonetes i una piscina climatizada, per no parlar del decorat de l'interior.

El que més em va agradar d'eixe viatge va ser quan vam anar a Lourdes, tant em va agradar que tornaria unes deu vegades més. Hi havia un esglesia enorme, on hi havia infinitats de persones resant. Per for, davant l'esglesia, hi havia una estatua gegant de la Verge, i estava envoltada de milers de rams de flors. I allí estava la cova, on la Verge se l' hi havia aparegut a una xiqueta analfabeta, Bernadette. La gent passava objectes personals: creus, fotografies, etc, per la roca. Milers de persones feien cua per poder tocar la roca i el que més em va impactar es que anava gent de països molt llunyans sols per resar a la Verge. Hi havien milers de carruatges en els quals estaven gitades persones que no podien caminar i anaven amb sèrum, persones cegues, minusvàlids, agenollats enterra i demant-li a la Verge. Era increïble la fe que dipositava la gent que anava a vore-la. La gent també agafava aigua, la qual havia descobert Bernadette en eixa coba gràcies a les indicacions de la Verge.

Eixe estiu va ser el millor de tots, passava les vint-i-cuatre hores del dia amb Julia, i vam estar més unides que mai. Ja havia asolit la total independéncia, i feia que no parar en casa. Quan no estàvem a la banyan-nos, estàvem jugan a cartes, quan no estàvem en casa d'una i d'atra. Sens dubte va ser inolvidable.

Respecte al meu voltant també van ocurrir fets que destacaren en el 2008 com : la mort de 12.000 persones per un terratrémol en la província China, Schiuan. Es en aquest any quan es celebra la Exposició Internacional de Saragossa, baix el tema "Aigua i desenvolupament sostenible" . La Oreja de Vang Gogh ja té una nova vocalista, Leire Martínez.