Crònica de 4º ESO

Ja havien passat tres anys, tres anys des d’aquella vegada enfront de l’insitut visualitzant cares noves.

Este any era més difícil, aquest any ja estudiaves el que volies fer en un futur. Es separaven les ciencies i les lletres, i este any sabia que no anava a tindre la classe del últims dos anys. Estar en classe amb gent nova em feia molta vergonya. Quan vaig vore la llista vaig vore que erem vint-i-tres persones, jo que sempre havia anat a classes de tan sols dotze companys! Sempre resava per a que no em separaren d’ Anna, i sempre hem tingut la sort de que ens ha tocat juntes. Em tornava a juntar en persones de les quals m’havien separat. El començament de curs no va anar molt be, vaig tindre un problema familiar, i això va fer que em desviarà dels estudis. Encara que poc a poc amb l’ajuda dels meus amics i del meu nuvi, vaig tirar cap davant. Els principis sempre solen ser costosos, em feia rabia no traure la nota que volia, pero quan més avançaba el curs més augmentava la nota, i això em tranquilitzava, ja que sabia que encara que no contara per a res la mitja, volia traure-la alta.

Al principi de curs ens van comunicar que quan s’acabara l’institut hi havia una escursió a Italia, tota la classe estava molt emocionada, ja que era fora del païs i damunt aniriem en baixell. Tots vam pagar abans de que s’acabara el plaç.

Tots els anys al finalitzar l’estiu Julia i jo parlàvem de quedar, però mai ho féiem., i si ho féiem ere una vegada cada tants mesos, però este any va ser diferent, ja fore perquè erem més majors i la amistat es valorava més, però quedàvem molt més sovint i ens tocàvem prou per telèfon.

La relació amb la meua germana Carla també havia millorat, encara que sempre estiguerem barallant, el fer-me més major m’ajudava a tindre més paciencia i a no enfadar-me per tonteries com feia antes.

Anna s’havia convertit en el pilar més gran que tenia, ja no feia les coses sense contar amb ella, perque ella estava dins de tots els meus plans, encara que van haver èpoques en queens vam distanciar. Havia començat una relació amb el meu millor amic, i les coses pareixien que anaven prou bé.

A mitad curs em vaig anar en la meua familia a Barcelona un cap de setmana, em encanta anar de viatge amb la meua familia, es quan em done conter de la sort que tinc. Vam vore Barcelona, vam anar per les Rambles, i vam anar a vore el musical de Hoy no me puedo levantar, em va encantar, m’haguera pujat a l’escenari a ballar amb els protagonistes, encara que en un principi jo no volia anar ja que no em sabia cap cançò de Mecano, però vaig rebre molt bones valoracions de l’obra i em va fer goig, i sincerament tornaria a vore-la de cap.

Este any teniem una assignatura nova, projecte monogràfic d’investigació (PMI). A mi m’havia tocat l’ambit químic, es a dir, comprobar el ph de l’aigua, la conductivitat, etc. Sincerament se’m va fer molt pesat. Cap a final de curs els professor van proposar una excursió extraescolar a Vila-Real, per presentar un power point sobre el que haviem fet durant tot el curs. Ho tenien que fer tots els ambits: lingüistic, quïmic, biológic, i tecnológic. Al ser en un horari fora de l’institut i no ser voluntari molta gent no va voler anar, vam ser pocs els que vam anar, però ens ficaven un deu en l’ avaluació, i a mi em feia falta, ja que no havia treballat molt dur durant el curs.

Per fi havia arribat el vint-i-tres de juny, havia sigut un any molt dur, m’havia esforçat molt en els examens i finalment estava contenta amb la meua mitja, pues havia merescut la pena tant d’esforç. Eixa nit era San Juan, vaig quedar amb el meu nuvi, ja que era el seu sant i em vaig anar prompte a dormir perquè al dia següent començava el viatge a Italia.

Estava molt emocionada, havia desitjat eixe moment desde que ens ho van comunicar. Vam agafar el baixell en Barcelona fins arribar a Genova, en el baixell sols vam dormir una nit. La veritat vaig quedar molt decebuda, ja que sobretot careixia de limpiesa. Vam vore moltíssimes cuitats: Pissa, Luca, Génova, Verona, Floréncia, però sens dubte la cuitat que més em va agradar va ser Venecia, em va pareixer tan increíble, illes flotants, barques entre mig de dos carrers, el Gran Canal, esque va ser tota la cuitat en conjunt el que em va enamorar. Respecte al menjar vaig acabar aborrida de tanta pasta, trobava a faltar el menjar espanyol, i el primer que vaig fer quan vaig arribar a casa va ser un ou en creïlles. Ho vaig pasar realment bé.

No volia que arribara septembre, començava el Baxiller i sabia que ho anava a passar prou mal.

Eixe estiu va ser un poc diferent, vaig estar la major part d’ell en l’alqueria de m’abuela cuidant a m’abuelo perquè ella soles no podia, aleshores vaig estar ben poc en Benicàssim.

S’acabava l’educació obligatória, ara ja era lliure de fer el que volgués i si volia de ficar-me a treballar. Pareix mentira com passa el temps, com ja he dit feia dos dies que encara estava visualitzant cares noves. Es un pas important el del col·legi a l’institut, aprens a ser responsable i conseqüent dels teus actes, aprens que la vida no es tan bonica com te l’han pintada, i aprens que si vols algo ho tens que aconseguir amb esforç.

Les millors coses que em duc de l’ESO són les persones que avui en dia continuen al meu costat, perquè aprens a fer-te major, i t’adones del que es tindre una amistad, ja no sols es canviar-te els cromos que tens repetits o a jugar a tu la portes, sinó a estar disponible quan l’altra persona ho necesita, i ha demanar ajuda si ets tu el que ho necesita.
S’acaba l’ESO i me duc a la persona més important que l’ha compartit en mi, Anna.

Barack Obama es elegit president dels Estats Units, succein a George W. Bush. El 25 de Juny mor Michael Jackson.