Crònica de 1º ESO

Va ser l'any en què vam començar l'ESO. Era un any diferent, sabies que tenies més llibertat , un mòbil nou i unes claus pròpies. Podies eixir amb els teus amics, encara que sols fos una estona, i pareixia que t'anaves a menjar el món.
Recorde que el canvi del col•legi a l'institut em tenia atemoritzada. Creia que l'institut era un món totalment radical al que havia vist fins ara, i el tema que més em preocupava era la droga. Pensava que em presionaríen a fer alguna cosa que jo no vullgues pel simple fet de ser més major que jo, encara que avui en dia m'he adonat que no és com em pensava. També havia escoltat que no estava ben vist portar falda, i va ser el primer que vaig preguntar sols entrar, també m'he adonat que de no eren més que bajades.

Setmanes abans que començara l'institut anava tots els dies allí per comprovar si havien ficat les llistes de classe. Sabia que m'anaven a separar dels meus companys i que anava a conéixer a gent nova, però realment m'atemoria vore-les.
Un dia vaig anar i finalment les havien penjat. La meua cara va ser de sorpresa quan em vaig adonar que sols tenia tretze companys i que a més la meitat ni coneixia.

Recorde que el primer dia d'institut anava vestida amb el meu conjunt preferit: uns vaquers de campana amb una camiseta de manega curta, que ficava unes lletres blaves com si foren velles, i unes sabatilles de deport blanques. Vam quedar totes les amigues mitja hora abans. Mentre xarravem anava fixant-me en la gent i veia infinitats de cares noves. Ens van reunir a tots en l'aula d'usos múltiples on ens van donar una xicoteta xarla en la qual ens explicaven les instalacions de tot el centre y com anava a funcionar la nostra estància en ell. Ens van dividir per classes i ens van presentar a la nostra tutora: Mari Cruz , que també era la professora de Ciències Naturals.

Cada vegada anava perdent la por i veia que no estava tan mal l'insititut, inclús m'agradava més que el col•legi. En l'institut tenies molta més llibertat i per lo tant més responsabilitats, havies de treballar més dur i esforçar-te més, però era molt més divertit: es va acabar lo de pujar i baixar cadires, el de fer una fila abans d'entrar, quan no venia un professor no feies res, en cada assignatura era un professor nou, entre classe i classe podies parlar amb els teus amics, i sobretot, hi havia una cantina on comprar-te totes los marranades que vullgueres.

Poc a poc ens vam anar coneixent, vaig fer moltes amistats noves i la veritat vaig coneixer a persones en les que avui en dia guarde una bona amistat. Com és el cas de Kike, era el nuvi de la meua millor amiga, abans en el col•legi no ens podiem ni veure, i va ser passar a l'institut i es va convertir en el meu millor amic. Vam estar molt units.

Com també és el cas d'Anna, al començament era una xiqueta més de la meua classe, però la professora de Valencià ens va manar fer un auca per parelles, com que ho va fer per ordre de llista, em va tocar amb ella. Solament ens va fer falta quedar dos vegades per començar una gran amistat. A partir d'ahí sabia que en un futur podia tindre una amistat amb ella, perquè realment vam congeniar molt bé.

És en aquestos anys quan comences a fixar-te en xics, i jo ja m'havia fixat en un, ho vaig guardar en secret durant bastant temps fins que vam decidir eixir junts. Però tan gran era la vergonya, que cada vegada que ens creuàvem baixàvem el cap. Va ser un romanç curt, ja que sols va durar dos mesos, però va ser el meu primer nuvi.

Tirant cap a l'abril ens van proposar una excursió a Conca, Alarcón. Tots volíem anar, ho desitjàvem moltíssim ja que mai havíem anat a una excursió de tres dies i a més a més sense pares. Contavem els dies arrere i finalment va arribar, vam fer un fum d'activitats: tirolina, escalada, orientació, passeig amb cavalls, i per la nit ens arreglavem i anàvem a la discoteca. Encara que van ser tres dies, ho vaig disfrutar al màxim, de fet tinc molts bons records d'eixa escursió

Dos dies abans d'acabar l'institut, el professor de matemàtiques ens va dir que l'últim dia teníem un examen, tots ens vam enfadar moltíssim, ja que era el dia abans que s'acabarà l'institut i no voléem estudiar. Recorde que tota la classe va estudiar molt perque eren molt complicats els seus examens, i quan va entrar en classe ens va separar a tots i ens va donar un full blanc tallat per la meitat, de sobte ens vam mirar tots estranyats i va dir: no anem a fer l'examen, era una xicoteta broma, vos vaig a fer una autoavaluació. Pense que encara em vaig enfada més, però realment em va llevar un gran pes de damunt.

Al dia següent vam anar a Port- Aventura amb tots els primers. La nit d'abans estava molt emocionada, ja tenia pensat que atraccions m'anava a pujar. M'ho vaig passar genial, la veritat.


Em feia molta llàstima que s'acabarà l'institut, sabia que anava a trobar a faltar als meus companys però en especial a Anna, ja que al llarg de tot eixe curs es va convertir en una persona molt especial per a mi. Sempre recordaré la plorera que vam agafar les dos en els banys. Cada tres setmanes ens tocàvem per contar-nos novetats i sempre acabàvem plorant perquè ens trobàvem molt a faltar.

Eixe estiu també va ser diferent, era la primera volta que em deixaven eixir per fora de l'apartament. Anava amb Julia, la meua millor amiga de l'apartament cap al torreón i cap a l'eurosol. Ens sentiém com si tinguerem vint anys i realment tan sols tenéem dotze, i en el seu cas, onze.

A més del meu voltant, eixe anys també van ocorre fets que van marcar en l'historia. En eixe any va ser la presentació d'una nova cadena televisiva: La Sexta. Va entrar en vigor la llei d'antitabac. Rescpecte als deports, Fernando Alonso es va proclamar per segon any consecutiu Campió Del Món de Fórmula 1, i Pau Gasol es va convertir en el primer espanyol en jugar un All Star en la NBA. Quan parlem sobre catàstrofes d'eixe any podem nombrar el terratrémol que va sacsejar Indonèsia en Maig, deixant un total de 5.778 persones mortes. També van morir 1.399 persones en Filipines degut al tifó Durián en el mes de Decembre.