Jo, Paula Andreu, alumna de la millor escola de ball del païs, escric aquesta corrèspondencia a vós, Julia Fernández, alumna de la millor escola de ball de França, el teu nom el cual es molt reconegut.
He sentit a les dones i als homes dubtar del meu nom i talent, ficant el vostre nom per damunt del meu.
Per açò i pel meu honor, vullguere a vós desafiar en una batalla de ball, i així d'una vegada per totes fer sabre a la resta de les cuitats, i sobretot al meu regne, quin nom té que anar davant realment.
Si vós acceptes, d'ací deu dies t'esperaré prop d’on comença la frontera, si apareixes lluitarem per sabre quin nom es mereix més l'honor. Si pel contrari, no hi estàs, el meu nom quedarà per damunt del teu, per ara i per sempre, i no sols això, faré sabre a totes les cuitats de lo cobarda que eres i faré que també d’allà on vatges pugues baixar el cap de la vergonya.
Espere vore’t, no m’hi faltes, o pel contrari, aniré a per tu, i creume que t’empenediràs.
Paula Andreu
Història de les religions
Hace 11 años
