Trobadors i trobairitzs

La poesia trobadoresca és la primera mostra de literatura en la história; el tema normalment és la historia d'un cavaller enamorat d'una dona casada, els marits també es deien "gilós" pero el tema també podia ser fonebre.als poemes de amor li deien amor cortes perquè el consideravan un amor impocible,estava escrita en llengua vulgar, l'occità provençal, era una poesia entesa per tots, per que rera la llengua q es parlava al carrer la millo epoca va ser al segle XI,XII,XIII. per recitar aquestes poesies el joglar utilitzaba senyals, que era la forma que la dama i l'enamorat s'entendien, i així el marit o qualsevol altra persona no s'adonaven del que tractava la poesia.

->Trets:

• En primer lloc és sorprenent l’elevat nombre de participants, un tres-cents cinquanta, vint-i-cinc d’origen català, precedents de totes les classes socials lliures de la societat medieval, amb una producció d’uns deu mil versos.
• En segon lloc, convé destacar la seua extrema reglamentació. El trobador no crea amb l’objectiu de mostrar una experiència única i irrepetible: la lírica trobadoresca es regeix per unes normes temàtiques i formals molt estrictes i s’organitza en gèneres; l’originalitat, tot i les diferències qualitatives entre els trobadors, és un concepte més modern.
• El tercer lloc convé destacar-ne la temàtica. Dos van ser els grans temes de la producció trobadoresca: la guerra, quasi l’única activitat laboral de la classe cavalleresca, i l’amor. El gènere per a la temàtica guerrera era el sirventés, que servia per a expressar l’odi, la burla, la desqualificació, les ganes de brega, etc. I el gènere per excel·lència per a parlar de l’amor va ser la cançó.

Els autors son els poetes cortesans.

El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual aquella havia d'ésser difosa per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i poeta alhora; i els cançoners medievals ens han conservat bon nombre de notacions musicals de poesies trobadoresques. Aquesta necessitat de compondre musicalment exigia al trobador una elevada formació i una especialització determinada que, en principi, barrava el pas als mers diletants. La rígida tècnica poètica tampoc no permetia les improvisacions.

No es correspon, ja que realment la dona no té autoritat, tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. La dona adolescent, fins arribar a l'adolescència, era propietat del pare, que s'encarregava d'alimentar-la i d'educar-la fins que es casava i passava a dependre del marit i en el poema, mantenen una relació de vassall y rei.
Si que són seriosos, es condideren ells els vassalls i la dona com el rei.

Les trobairitz, per la seva banda, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits. L'amor no era molt freqüent entre els matrimonis nobles, de manera que sovint l'amor s'expressava fora del matrimoni.
Es creen entre els amants uns vincles semblants als feudals. Ella és la senyora i l'amant es declara el seu vassall. El joc de l'amor cortès entra en l'ideal cavalleresc de manera que el cavaller tria la seva dama, que no és la seva dona, porta un objecte que ella li ha donat i lluita per ella per tal d'obtenir una paraula o un gest de reconeixement. Les trobairitz, que eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals, que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.

Encara que la dona, no esta en la meteixa graella que fa anys, es seguix considerant a la dona inferior, i en molts països exageradament.