Sant Lluc narra en el seu Evangeli, que María, en els dies següents a l'Anunciació, va anar a visitar a la seua cosina Isabel quan esta es trobava en el sext mes d'embaràs. Per tant, va ser fàcil fixar la solemnitat del Bautista en l'octau mes de les candeles de juny, sis mesos abans del naixement de Crist. Des de llavors es va assenyalar esta nit com la de Sant Joan, molt pròxima al solstici d'estiu que ha heretat una sèrie de pràctiques, ritus, tradicions i costums els orígens de la qual són immemorials en tot Europa i s'han estés per molts pobles d'Amèrica. El paradoxal de l'assumpte és que el 24 de juny se celebra la data del naixement de Sant Joan el Baptista, que en realitat no hauria de festejar-se perquè el dies natalis dels sants sempre va ser el de la mort.
En l'Evangeli de Sant Lluc es compte que son pare, el sacerdot Zacarías, havia perdut la veu per dubtar que la seua dona, Isabel, estiguera en cinta. No obstant això en el moment de nàixer Sant Joan la va recuperar miraculosament, com se l'havia predit l'àngel Gabriel.
Desbordant d'alegria, la tradició religiosa diu que va encendre fogueres per a anunciar a parents i amics la notícia. Quan segles després es va cristianitzar esta festa, la nit de San Juan.
Es un dia que tot el món espera impacient, ja que es un dia de gran festa. Et reunixes amb els amics i hi ha un ambient molt cómode, no hi ha ningú que estiga en sa casa, tots estan al carrer.
La celebració consistix principalment a fer una foguera el més gran possible i portar quanta cosa vella tingues i et vullgues desfer d'ella, eixa és la nit perfecta per a això, també recolzar fer els rituals tradicionals i sobretot passar-ho bé.
Realment, jo no coneixia aquesta festa, sabia que un determinat dia la gent baixava a la platja a encendre fogueres. Fins que un dia Anna es va quedar al meu apartament i va sugerir baixar a la platja a vore l'ambient. Des d'eixe dia espere eixa nit amb ganes, i este any encara més, ja que extressada pels exámens, no veig la llum del sol des de fa mil
Vinga ànim xics, que tan sols queden quatre dies!
En l'Evangeli de Sant Lluc es compte que son pare, el sacerdot Zacarías, havia perdut la veu per dubtar que la seua dona, Isabel, estiguera en cinta. No obstant això en el moment de nàixer Sant Joan la va recuperar miraculosament, com se l'havia predit l'àngel Gabriel.
Desbordant d'alegria, la tradició religiosa diu que va encendre fogueres per a anunciar a parents i amics la notícia. Quan segles després es va cristianitzar esta festa, la nit de San Juan.Es un dia que tot el món espera impacient, ja que es un dia de gran festa. Et reunixes amb els amics i hi ha un ambient molt cómode, no hi ha ningú que estiga en sa casa, tots estan al carrer.
La celebració consistix principalment a fer una foguera el més gran possible i portar quanta cosa vella tingues i et vullgues desfer d'ella, eixa és la nit perfecta per a això, també recolzar fer els rituals tradicionals i sobretot passar-ho bé.
Realment, jo no coneixia aquesta festa, sabia que un determinat dia la gent baixava a la platja a encendre fogueres. Fins que un dia Anna es va quedar al meu apartament i va sugerir baixar a la platja a vore l'ambient. Des d'eixe dia espere eixa nit amb ganes, i este any encara més, ja que extressada pels exámens, no veig la llum del sol des de fa mil
Vinga ànim xics, que tan sols queden quatre dies!
JOAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAN ENS VEIEM EL DIMECRES!!!
ResponderEliminar